Mida del text Augmentar la mida del text Mida del text normal Reduir la mida del text | Sense estils | Versió mòbils | Mapa Web
ES | EN | FR

Singulars locals: Jordi Grivé, entrenador de l'AE Ramassà

“A casa ens venen a veure 10 o 20 persones, el primer any a l’Àfrica hi havia 25.000 espectadors al camp. L’experiència és impressionant perquè comencem amb un partit i, quan acaba, comença el viatge important: el solidari”

Jordi Grivé, president de l'AE Ramassà
Jordi Grivé, president de l'AE Ramassà

Jordi Grivé (Granollers, 1973) viu a l’Ametlla del Vallès, però fa uns vint anys que està vinculat a les Franqueses del Vallès a través de l’esport. Actualment és entrenador de l’AE Ramassà i ànima de la vessant solidària del club, que ja ha fet quatre viatges a l’Àfrica per jugar a futbol amb els primers equips de Etiòpia, República de Benín, Uganda i Camerún. El projecte de l’AE Ramassà està cada vegada més consolidat i el futbol s’ha convertit en una excusa per dur a terme una tasca solidària vinculada a l’esport i l’educació.

Què porta un equip de futbol a engegar un projecte solidari?

L’inici és una mica una aventura que no saps ni com sortirà. Tot va sorgir d’un viatge que vaig fer a Etiòpia amb un club d’atletisme que anava a córrer una marató i aprofitava el viatge per portar material solidari. Vaig pensar que amb el futbol podríem fer el mateix, però havíem de proposar un repte prou important perquè enganxés i se’ns va acudir demanar un partit contra la selecció absoluta d’Etiòpia, una selecció potent. Ens van dir que no podria ser, però ens van proposar jugar contra el campió de lliga. Quan vaig comentar-ho a l’AE Ramassà de seguida ja es van apuntar 4 o 5 jugadors.

En aquests anys el futbol ha anat quedant en un segon terme?

Sí, sí. El futbol és l’excusa. Evidentment gaudim com nens perquè acabem jugant un partit impensable per la nostra trajectòria esportiva. A casa ens venen a veure 10 o 20 persones, el primer any a l’Àfrica hi havia 25.000 espectadors al camp. L’experiència és impressionant perquè comencem amb un partit i, quan acaba, comença el viatge important: el solidari.

Heu anat a Etiòpia, República de Benín. Uganda i ara Camerún. Abans només portaveu material esportiu i aquest any dediqueu els diners a la construcció d’una biblioteca. Hi ha hagut una evolució en el projecte solidari?

Si. Hem vist que més que el material que portem, hi ha una il·lusió per veure’ns. El fet de dedicar-nos als nens, a l’educació, també ha estat important. Aquest any hem fet un conte infantil i què millor per l’educació que una biblioteca. Estem treballant amb nens, esport, coneixement... i vam creure que la construcció d’una biblioteca encaixava a la perfecció amb el nostre projecte. Cada vegada definim millor on volem arribar.

És un projecte que ha començat de res i ha anat creixent cada vegada més. Us heu fixat quina línia solidària seguireu a partir d’ara?

Hi estem treballant. El fet de ser ambaixadors de Nacions Unides ens dóna una responsabilitat més gran. Hem de transmetre uns valors tant aquí com allà. Fem tallers amb nens per transmetre valors.

Ser ambaixadors de Nacions Unides us ha fet replantejar el projecte?

No ens marquen unes línies, però portar aquest distintiu pesa. Hem de ser molt honestos amb el que fem i diem. Hem hagut de corregir actituds per millorar. Això et fa canviar una mica. El projecte està cada vegada més definit, volem anar cap a l’educació. Segurament l’any vinent publicarem un altre llibre.

Vosaltres heu fet aquest projecte des del vessant futbol, què us ha ensenyat aquesta experiència?

El més curiós és que nosaltres aquí som un equip petit, allà juguem contra un equip que és campió de lliga. Ens trobem que ells es veuen petits, inferiors a nosaltres, i això et fa reflexionar. A través del futbol tenim l’oportunitat de tenir aquest contacte amb ells. Hi ha una imatge molt impactant. A Europa després d’un partit es fa intercanvi de samarreta. El primer any a Etiòpia tothom la volia, però ells no ens la podien donar perquè eren les úniques que tenien i ens van dir que cada setmana jugaven amb aquella. Tot i que són el primer equip allà no tenen els recursos suficients.

Aquest any també heu fet una recollida de diners per construir una biblioteca. Com ha anat?

Ha estat un èxit. L’objectiu era arribar als 5.000 euros. N’hem aconseguit gairebé 10.000 i hem portat 700 quilos de material solidari. Portem material escolar, roba esportiva... A més, Nacions Unides ens enviaran llibres en anglès i francès. Fem la biblioteca i l’omplim.

Si et demanés una vivència que has viscut en els últims viatges amb quina et quedaries?

En podria dir dues. L’esportiva i la solidària. La solidària va ser conèixer un noi vinculat a la ONG Petit Detalls, que es va comprometre a quedar-se a viure amb uns nens en un orfenat d’Uganda. Ens van cantar el “Per molts anys” del Club Super 3 i vam passar el dia amb ells. Pel que fa a l’esportiva, l’any passat jugar el dia de Sant Jordi amb l’equipament català, donant llibres i roses als rivals del camp, i cantar Els segadors al camp. Cada Sant Jordi tinc aquesta imatge a l’estadi Nelson Mandela. Un moment únic a la vida. 

Darrera actualització d’aquest contingut: 12/06/2017 a les 11:53h
Plan Avanza 2

Col·labora:

Diputació de Barcelona

© Ajuntament de les Franqueses del Vallès

Ctra. de Ribes, 2 - 08520 Les Franqueses del Vallès

Tel. 938 467 676 - Fax 938 467 767

(Necessites javascript per veure aquest correu-e)