Entrevista 5.1: “Un consell per a les joves és estudiar el que t’agrada i no tenir por d’escollir una carrera científica”

En el mes de març, marcat pel 8M i la reivindicació del paper de les dones en tots els àmbits professionals, conversem amb la biòloga i investigadora Dra. Laia Ribas Cabezas, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), que ha participat en el programa Febrer Científic, per parlar sobre la seva experiència a la Mars Desert Research Station (Estats Units d’Amèrica), on se simulen les condicions d’una missió a Mart.

El Febrer Científic ha reunit al nostre municipi una cinquantena d’investigadores i investigadors de primer nivell. Com valora aquesta iniciativa del servei de Biblioteques de les Franqueses?

Programes com el Febrer Científic són molt rellevants perquè apropen la ciència a la societat. Tot i que ha crescut molt l’impacte de la ciència en la societat, encara queda molta feina per poder arribar sobretot a aquelles nenes i dones que podrien estar interessades a estudiar i treballar en carreres relacionades amb la ciència, però que no ho fan per desconeixement, perquè no saben la importància o la sortida professional que aquestes carreres poden tenir.

Hypatia és un projecte científic i divulgatiu que mostra el talent científic que hi ha entre les dones. Com sorgeix aquest projecte?

Hypatia Mars va néixer fa cinc anys, l’11 de febrer del 2021, just el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, i és un projecte que va néixer gràcies a la Mariona Badenas i la Carla Conejo. La Mariona és astrofísica per la Universitat de Massachusetts i la Carla és biòloga i divulgadora científica. Totes dues van voler generar aquest projecte científic per poder donar visibilitat a les dones.

Les dades mostren que les dones continuen infrarepresentades en la ciència i la tecnologia. Quina ha estat la teva experiència com a científica en aquest àmbit tan masculinitzat?

És ben cert que les dones estan infrarepresentades. Sempre falten dones en moments de lideratge, dones que puguin dirigir projectes i liderar equips. Això fa que creï també una desigualtat pel que fa a promocions científiques. Com més puges escales científiques, trobes més homes que dones; això comporta un impacte també salarial perquè els homes arriben a posicions de més poder decisiu i també més poder adquisitiu.

Sens dubte és un problema i són unes dades que es donen aquí, a casa nostra, però també a Europa, on menys del 30% de les dones es dediquen a les carreres STEM (de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, en anglès), un 20% d’aquestes dones estan relacionades amb temes de l’espai, un 11% són dones astronautes i només un 7% són dones que han fet una caminada a l’espai.

Què es podria fer per generar vocacions científiques, especialment entre les noies?

Des del meu punt de vista, el que s’ha de fer és mostrar que les dones som molt capaces d’arribar on vulguem i que les carreres tradicionalment masculinitzades ho han sigut simplement per una pressió social. Es tracta senzillament de voler estudiar una carrera que t’estimuli. Per això és molt important crear referents properes, dones de carn i ossos, que siguin d’aquí a la Terra, i que puguin veure que és una persona normal i corrent amb la seva vida personal i amb una carrera professional que ha anat fent de mica en mica.

També, responent a la pregunta, es poden fer activitats de tallers de divulgació científica i fer, per exemple, llibres de text on hi hagi referents científiques actuals, tant d’aquí com internacionals. Que quan es pregunti per una dona científica, no es respongui “la Marie Curie”, perquè la Marie Curie va ser una gran científica, però no és un estereotip de dona científica actual, per mostrar que les dones d’avui en dia podem ser científiques i modernes i podem treballar en aquest àmbit.

Si haguessis de donar un consell a una jove que es planteja estudiar una carrera científica, quin seria?

El consell és estudiar el que t’agrada i no tenir por d’escollir una carrera científica. La ciència és multidisciplinària i està molt interconnectada: arriba un punt en què moltes disciplines es creuen entre elles, i fins i tot carreres que no són tradicionalment científiques, com dret, poden acabar tenint una base científica important, com dret ambiental. Per això crec que és fonamental triar allò que realment t’estimula. Les barreres no poden ser de gènere. És cert que la societat no sempre ho posa fàcil, però es pot aconseguir.