Les Franqueses conservarà l’edifici de l’Agroquímica del Vallès, conegut com Can Giralt, pel seu valor històric i social

L’Ajuntament de les Franqueses, amb la col·laboració de l'Ateneu Popular La Tintorera, ha presentat els resultats dels informes de la Diputació de Barcelona sobre el valor patrimonial de l’edifici de l’Agroquímica del Vallès, també conegut com a Can Giralt.

Els informes de la Diputació són fruit de diversos encàrrecs que el consistori ha fet, des de l’any 2021, per tal d’estudiar i valorar la rellevància històrica i arquitectònica de l’espai i així determinar quin podria ser el futur de la zona on es troba: el denominat sector UA21.

Davant els resultats obtinguts l’Ajuntament de les Franqueses ha confirmat la seva voluntat de conservar l'edifici de l’Agroquímica del Vallès canviant completament la perspectiva sobre el futur d'aquesta zona: es passarà de mantenir la trama urbana establerta a posar l'edifici com a eix vertebrador i punt neuràlgic de Corró d’Avall. Tal com explica Imma Ortega Martí, regidora d’Urbanisme de les Franqueses: «És una descoberta. Hem tingut la sort de tenir un edifici que pot explicar molt de la nostra història i que pot canviar la visió urbanística del centre de Corró d’Avall».

El següent pas és fer un estudi de viabilitat del sector comprès entre la carretera de Cànoves, Verge de Montserrat, la carretera de Ribes i Sant Joaquim, per tal avançar en el projecte urbanístic de tota la zona. En aquest sentit, la Diputació de Barcelona té l’encàrrec de fer un nou estudi, que enllestirà abans del mes d’abril de 2025, per tal de valorar l’adequació de l’actual Pla General d’Ordenació Urbana i poder incloure l’edifici de l’Agroquímica al Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de les Franqueses del Vallès en la categoria de Bé de Protecció Urbanística.

«L’urbanisme ha d’estar al servei dels ciutadans –assegura Imma Ortega– el que proposem és un canvi de paradigma: convertir la zona en un espai d’interès per als vianants, però també preservar els drets de les persones propietàries que hi resideixen.»

Referint-se als usos que podria tenir l’edifici de l’Agroquímica del Vallès, l'alcalde, Juan Antonio Corchado Ponce, va un pas més enllà i assegura que aquest ha de ser «un urbanisme fet des de la participació» i, per tant, serà un projecte que inclourà totes les opinions dels veïns i veïnes de les Franqueses. Així, quan arribi el moment de decidir quines possibilitats d’usos pot tenir l’edifici, l’Ajuntament té previst obrir un debat amb la ciutadania a través d'un procés participatiu.

Des de l’Ateneu Popular La Tintorera ho tenen clar. Tal com diu l’Anna Maria Vilalta Arango, «la nostra proposta de futur és que esdevingui un espai públic per a les entitats del poble. Fer de l’edifici un centre social i actiu que dinamitzi la vida cultural i associativa de les Franqueses, un espai des d’on fer poble a partir de la gent.»

La reivindicació de la Tintorera de preservar l’edifici amb la campanya «Salvem Can Giralt» va sorgir arran de la publicació del llibre Del somni republicà a la foscor de la dictadura, editat per l’Ajuntament de les Franqueses l’any 2019,on es posiciona l’espai de Can Giralt com a un equipament d’interès històric i d’interès ciutadà.

Durant l’acte de presentació dels informes de la Diputació de Barcelona, José Luis Sanz Botey, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (SPAL), i David Galí, cap de la Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió de l’SPA, han desgranat els principals continguts dels documents en els quals es parla del context històric de l’edifici, de l’urbanístic i s’ofereix un seguit de conclusions.

Context històric
Abans de la Guerra Civil l'edifici de Can Giralt va ser una fàbrica de licors i un magatzem. L'any 1936 com a part de la política de la II República de centralització i municipalització, l'alcalde republicà Francesc Montserrat i Fontcuberta (1936-1938) encarrega a l'arquitecte Manuel Subiño la reconversió de part de l'edifici en mercat municipal. Un mercat que segons els documents recuperats, no arriba a funcionar mai com a tal sinó com a magatzem. Durant la Guerra Civil aquest edifici també acull la Indústria Láctea Socializada controlada per la CNT-AIT.

Acabada la Guerra Civil es desmunta la instal·lació destinada a mercat i recupera l'ús de fàbrica de licors. No serà fins al 1956 que la família Giralt trasllada la seva fàbrica de pigments naturals des de Barcelona a les Franqueses, a aquest edifici de Corró d'Avall. Neix l'Agroquímica del Vallès.

Context urbanístic
En tots els plans generals d'ordenació de les Franqueses aprovats des del 1984 es preveu la prolongació del carrer de Sant Antoni fins a la carretera de Cànoves passant pels terrenys que actualment ocupa l’Agroquímica del Vallès i afectant aquesta edificació. Malgrat això, en l'avanç del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric Arquitectònic de les Franqueses del Vallès de l'any 1985 ja inclou l'edifici per a la seva conservació. Aquest document, però, no va ser aprovat. L'actual Pla Genera d'Ordenació Urbana, el del 1995, manté el vial de prolongació de Sant Antoni. Durant aquests anys també s'han concedit llicències per a la construcció d'edificis residencials en els terrenys de l’Agroquímica del Vallès. Les darreres decisions sobre aquest edifici preses des de l'Ajuntament han estat una moció l'any 2020 per incloure l'edifici en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de les Franqueses i els informes que ha realitzat la Diputació de Barcelona.

Conclusions dels informes
En un d’aquests informes es destaca que, malgrat el mal estat de conservació de l'edifici original, l’Agroquímica del Vallès té valor per al municipi. D'una banda, valor arquitectònic, sobretot pels finestrals i la coberta originals i per algunes de les modificacions que l'arquitecte Manuel Subiño va implementar durant el projecte de crear un mercat municipal en aquest edifici. Els informes també assenyalen el valor urbanístic, territorial i social com a emplaçament a conèixer pel seu passat històric.

Les propostes de conservació que realitzen des de la Diputació de Barcelona suposen recuperar l'obertura de l'entrada principal, ara tapada amb una porta corredissa. Amb la idea de conservar totes les finestres i recuperar aquelles que han estat tapiades amb el pas dels anys. També contempla mantenir algunes de les intervencions fetes durant la transformació a mercat com la tarja o obertura sobre les finestres. Alhora, es proposa recuperar el cos que l'arquitecte Subiño va projectar com a entrada principal del mercat.