Mida del text Augmentar la mida del text Mida del text normal Reduir la mida del text | AMB ESTILS | Versió mòbils | Mapa Web
ES | EN | FR

Singulars locals: Claudi Arimany, flautista reconegut internacionalment

“Només si és molt vocacional, si t’agrada moltíssim, es pot suportar aquesta autodisciplina que t’autoimposes”

Claudi Arimany, flautista reconegut internacionalment
Claudi Arimany, flautista reconegut internacionalment

Claudi Arimany (Granollers, 1955) és un flautista reconegut internacionalment. Fill de la farmàcia Arimany de Granollers, fa més de 30 anys que viu a Llerona on espera jubilar-se. Actualment, a banda dels concerts, treballa per a la recuperació d’obres de músics desconeguts.

 

Com comença el seu interès per la música?

Jo estava en un internat dels Jesuïtes, a Barcelona, i el mestre de dibuix, que era un capellà italià que es deia Benedetti, ens posava música mentre dibuixàvem. I una vegada va posar la sisena simfonia de Beethoven i em va agradar moltíssim. A partir d’aquí, allà mateix a l’escola em vaig apuntar a les classes de música perquè tenia les melodies d’aquesta simfonia que em rodaven al cap sense parar. Ho vaig dir a casa, no em van fer gaire cas, però sí que em van regalar el disc d’aquesta simfonia. Va començar així. 

Tenia clar que seria música des de petit?

Jo vaig estudiar a ESADE, vaig fer fins al tercer any de carrera, però no estava segur si m’agradava i vaig marxar un any a veure com m’anava fer de música. 

Molt diferent els estudis que va triar de la música, oi?

Sí, però una cosa m’ha servit molt per l’altra. Coses pràctiques com ara parlar l’anglès com el castellà; tenir un sentit pràctic de la professió i de la vida en general; i veure el món d’una manera diferent, projectada internacionalment. Potser si només hagués fet música no ho tindria. 

Quan va tenir clar que seria música?

Quan m’hi vaig començar a guanyar la vida. Després de deixar ESADE em van sortir dos concerts a Suècia com a professional. Vaig veure que anava bé i encara hi estic. 

És difícil viure de la música clàssica?

Sí, que ho és. Hi ha poca gent que s’hi guanyi la vida. La majoria de gent es queda pel camí o es dedica a fer classe. La música necessita molta disciplina: Dominar l’instrument a un cert nivell porta molts anys d’esforç i ser-hi cada dia. S’ha de tenir una constància important i hi ha molta gent que no hi està disposada. Hi ha persones que toquen i ja es queden a un nivell sense anar més enllà. Només si t’agrada moltíssim ho pots fer. 

Vostè quant temps dedica a la música?

Jo estudio cada dia, tots els matins. Dedico unes quatre hores a estudiar i a les tardes tinc assajos, escriure representants... 

Hi ha un punt que ja no es pot aprendre més?

Encara que sigui això has d’estudiar. És com ser atleta. Tu pots córrer i encara que no tinguis una competició t’has de mantenir en forma. Jo encara que no tingui cap concert he d’estudiar igual. Només si és molt vocacional, si t’agrada moltíssim, es pot suportar aquesta autodisciplina que t’autoimposes. 

Vostè sempre viatja per tot el món, però sempre torna a Llerona...

Estic molt bé aquí. Sóc molt de família. Si no és per feina, surto molt poc. He tingut ofertes de llocs per anar i ser professor d’una ciutat, però mai m’han temptat. Jo estic bé aquí. Si hagués de triar un lloc per viure triaria aquí. 

Vostè és deixeble de Jean-Pierre Rampal que va ser un investigador de l’instrument...

Va ser un innovador, jo vaig ser hereu de les seves coses artístiques. Vaig estudiar a París amb ell. Encara ara toco amb les seves flautes. Ell era un home extraordinari, va estar moltes vegades aquí a les Franqueses. Era un home que va posar la flauta al nivell del piano o del violí a les sales de concerts. Va innovar la manera de fer carrera, va aconseguir ser un solista internacional. Darrera d’ell hem anar molts flautistes i molts instruments de vent, tenim molt agrair-li. 

Vostè també s’ha dedicat a l’estudi de compositors antics, oi?

Sí, m’ha agradat molt això. He estudiat el compositor català Joan Baptista Pla, de Balaguer. He fet dos discos amb concerts seus per flauta. Era música desconeguda. Ara mateix estic amb un encàrrec per recuperar l’obra de dos germans que es deien Doppler, que els deien els Paganini de la flauta, que van ser uns grans flautistes. Buscant coses seves vaig trobar coses seves a Hongria, Txèquia, Romania, Estats Units... Un total de 64 obres noves perquè eren dos germans que han voltat molt. En 10 cd’s hi ha obres conegudes i també aquestes 64 noves. Hi havia moltes obres oblidades. M’ha agradat molt fer-ho, hi ha treballat durant 10 anys. M’ha servit per mantenir-me en forma perquè, a partir de certa edat, ja no tens les mateixes ganes d’estudiar cada dia perquè ja ho has tocat gairebé tot. Aleshores aquestes feines són una motivació per mantenir-me en forma i poder tocar aquestes obres que són tremendament difícils. 

Es jubilarà algun dia vostè?

Mentre pugui tocar no ho crec, no em ve gens de gust. M’agrada molt, és el que m’agrada més. Espero que falti temps. 

La música li ha donat la felicitat?

Sí. La flauta i la família. M’ha omplert la vida. Tinc molt a agrair-li. 

Vostè cada any fa concert a Marata.

Cada any. El 29 de desembre, que és el meu aniversari. Això va ser una idea del mossèn Cardús. Abans fèiem una festa a casa amb els meus alumnes, ens trobàvem uns 30 flautistes i tocàvem, dèiem una flautada. I mossèn Cardús ens va proposar fer-ho a Marata. 

Digui’m un lloc de les Franqueses per perdre’s, on vostè s’hi sent a gust.

Marata. Corró d’Amunt també m’agrada molt. 

Darrera actualització d’aquest contingut: 27/10/2017 a les 13:32h
Plan Avanza 2Reconeixement Administració Oberta Posició Top10

Col·labora:

Diputació de Barcelona

© Ajuntament de les Franqueses del Vallès

Ctra. de Ribes, 2 - 08520 Les Franqueses del Vallès

Tel. 938 467 676 - Fax 938 467 767

(Necessites javascript per veure aquest correu-e)