Entrevista al Tió: “Esperem tot l’any per a ser cridats a les cases i tornar a veure els nens”

Bon dia sr. Tió. Tot a punt pel Nadal?

I tant! Encara m’estic despertant de la becaina però, sí, preparadíssim. Aquest any vinc ben carregat. Ja veureu, ja.

Es neix Tió o s’ha d’estudiar molt per ser-ho?

A veure, no és ben bé que s’hi neixi, però sí que alguns tenim una tendència natural a ser-ho. Des de ben petit, quan tan sols ets un branquilló a l’arbre ja apuntes maneres. Alguns dels meus germans ja tenien clar que volien anar per a llenya, altres, els més bohemis, s’inclinaven per convertir-se en moble o en cadira. Però jo ho vaig tenir clar: volia ser Tió!

És el primer Tió de la família?

Ui! No! És una tradició. Ja no recordem quantes generacions de tions hi ha a la meva família. Tenim moltes anècdotes, per exemple, el meu rebesavi va patir cremades de 3r grau un Nadal. Recordeu que abans, el Tió estava a la llar de foc. A causa d’aquell accident, es va començar a aplicar la prevenció de riscos laborals i ara només ens acostem al foc per estar calentons.

I què cal fer per ser Tió?

Et prepares durant anys. Creixes pensant ja en tenir la mida justa per a ser-ho i aprens a reservar forces per donar el millor al Nadal. Estudies camuflatge per amagar-te durant l’any i el més difícil és aprendre a transformar les galetes, l’aigua, la llet i la fruita que et posen els nens en regals. Tampoc no podem oblidar que no és fàcil menjar sense que et vegi ningú…en fi…fàcil, fàcil…no seria. Però compensa. Arribat a certa edat, i per a què ho entengui el jovent d’avui, et converteixes en Tió “pro”. Aleshores, deixes d’estudiar i preparar-te i el teu únic objectiu és descansar fins al desembre.

Què és el que més li agrada de fer de Tió?

Sobretot el menjar que em donen els nens i la manteta. Al desembre fa molt fred i encara que jo sóc de camp, no puc arriscar-me a un refredat en ple Nadal. Si agafo la baixa, no podré cagar! Esperem tot l’any per a ser cridats a les cases i tornar a veure els nens.

Alguna recomanació pels petits de la casa?

Que facin bondat i, sobretot, que no s’oblidin de donar-nos tots els àpats. Quan més mengem, més caguem.