La col·laboració entre l’Ajuntament i la Cia. Pep Bou acosta Bloop a 1.500 alumnes de les Franqueses

Són les 10 del matí de dimecres, però podria ser qualsevol dia de la setmana. Som a la porta de l’Escola Guerau de Liost, però també podria ser qualsevol de les cinc escoles de les Franqueses. I és que durant la setmana del 8 al 12 d’octubre, tots els centres de primària han pogut gaudir de l’espectacle Bloop! en primícia. La Cia. Pep Bou, a més de la preestrena dins el cicle d’Espectacles Infantils i familiars, ha fet 6 passis exclusius per als alumnes de les Franqueses.

Els alumnes de 3r i 4t de l’Escola Guerau de Liost han sortit a les 10 del matí sota la pluja per poder veure Bloop! La majoria saben qui és en Pep Bou, n’han parlat a l’escola, però no tenen massa clar què és el que van a veure “Venim a veure una obra de teatre que es diu ….” –diu la Nila-…”Bloop... es diu Bloop”…”són persones que inflen globus...” – mentre dubta, rectifica – “No, bombolles”. En Dídac, un company de la Nila, ho té una mica més clar “Venim a veure un acte de bombolles…és com un teatre en que el senyor que fa el teatre fa bombolles i no en sé de molt més. Tampoc no ho vull saber perquè vull que sigui sorpresa”.

Els alumnes d’aquest passi, omplen l’aforament del Teatre Auditori de Bellavista. També han vingut els alumnes de l’Escola Camins. Tot i que els costa fer silenci i estan nerviosos a les butaques, en Pep Bou aconsegueix que parin atenció. Baixa per l’escala per presentar l’espectacle, ell no hi actua però sí dos companys de la companyia. Quan posa el peu al primer graó es comencen a sentir els primers aplaudiments. L’han reconegut, “És en Pep Bou!” s’escolta per tota la sala. Ara sí, ara ja pot començar l’espectacle.

Ningú no es perd ni un detall de les evolucions dels actors, de les bombolles i, fins i tot, del foc, que en un moment puntual també flameja sobre l’escenari. Els 60 minuts de l’obra són un reguitzell de “ooooh” i “ahhhh”. Tots tenen ja el seu moment preferit

La Nila i les seves amigues, que abans d’entrar no sabien ben bé que hi veuria diuen “A mi m’ha agradat molt quan cremaven les bombolles” “És un espectacle molt divertit i fan coses molt xules”...”sobretot les bombolles que les anaven fent cada vegada més grans i més grans i al petar-les ha estat molt divertit, la veritat”.

Els ha agradat molt, però els ha costat estar quiets a la cadira. Saltar a agafar les bombolles que sortien de l’escenari és molt temptador “A mi el que no m’ha agradat que quan llençaven les bombolles, els de la primera fila tota l’estona s’aixecaven a petar-les i no ens deixaven fer-ho a nosaltres”.

I fins i tot, alguns es plantegen començar a practicar a casa, com el grupet de la Tatiana, la Laia, l’Abril, l’Aia i el Mohamed: “Ho intentarem a casa, però hem de tenir molt material” … “jo crec que és divertit fer-ho però algunes coses ens costaran molt perquè ells han tingut pràctica i molt material per fer-ho” “I s’hi han esforçat molt… no ens pot sortir així a la primera”.

Aquesta és la primera experiència d’aquest tipus a les Franqueses. Un exemple que les sinèrgies entre administració i agents culturals ajuda, per exemple, a ampliar l’oferta teatral al municipi i d’apropar artistes i espectacles a la població.