Mida del text Augmentar la mida del text Mida del text normal Reduir la mida del text | Sense estils | Versió mòbils | Mapa Web
ES | EN | FR

Singulars locals: Josep Cardús, mossèn de Marata i Corró d'Amunt

“Per mi ser a Marata i no formar part de la gent no tindria cap mena de sentit”

Josep Cardús, mossèn de Marata i Corró d'Amunt
Josep Cardús, mossèn de Marata i Corró d'Amunt

JOSEP CARDÚS (Terrassa, 1930) és mossèn a Marata, des de 1957, i a Corró d’Amunt, des de 1986. A banda de la seva vessant religiosa, Cardús ha esdevingut un activista cultural i polític.

Com ha vist canviar Marata des que va arribar?

Molt, moltíssim. Les cases s’han anat modernitzant, però la gent en comptes de vendre els terrenys, que han rebut moltes propostes per urbanitzar, s’han quedat perquè s’ho estimen.

Vostè diu que la gent ha valorat el que té. Marata és un lloc singular, per què creu que els veïns d’aquí tenen una identitat tan marcada?

Perquè a nivell global la gent fa pinya. El Centre Cultural també ha ajudat molt. Es va somiar acabada la Festa Major del 58. La Festa Major es feia en un envelat que es muntava per tres dies. El pagaven entre els veïns i l’envelat marxava i aquí no en quedava res. Aleshores van començar a pensar a fer un local. S’hi van engrescar i algú va dir que si es feia un local hi posaria el terreny.

Treballen de manera autònoma?

Si, si! Hi havia gent que no entenia què es faria al local, però tot ha anat agafant vida. Ha estat un element que ha ajuntat la gent. Ja hi havia precedents perquè aquí ja hi havia una comissió de camins, es feien grups amb representants de cada zona de Marata. Això ja va ser molt important.

Vostè es considera un mossèn singular? Ha estat un mossèn combatiu, lluitador...

A la primera Festa Major que vaig ser aquí, que era al 58, cada veí pagava per tenir l’envelat. I jo vaig preguntar què havia de pagar i em van dir: no, no, res! I jo vaig dir: home, que no sóc del poble jo? I ja està. Això va ser tot un esdeveniment, que el mossèn també pagués la seva part per l’envelat.

Perquè en un lloc amb tanta identitat no ha de ser fàcil entrar dins el cercle, no?

No és gens fàcil. Ho he aconseguit sense proposar-m’ho. Qualsevol persona que vingui i es posi en contacte amb la gent, s’hi trobarà.

Vostè aquí ha estat un actiu cultural i polític. Ha anat més enllà de la tasca de mossèn, oi?

Jo he anat més enllà o els altres queden curts? Jo m’he col·locat en el lloc on em tocava. He estat present en tot el que ha viscut el poble. He tingut relació amb tothom: creients, no creients, practicants, no practicants. Per mi ser a Marata i no formar part de la gent no tindria cap mena de sentit. Ser-hi com un estrany no té sentit.

Vostè l’any 1999 va incloure dins del full dominical un escrit del Front d’Acció Rural. Què el porta a fer-ho?

No vaig ser l’únic que vaig rebre per correu, sense remitent, un text. El vam llegir i vaig pensar: per què no fer-ho arribar a la gent? Això va ser així. El que passa és que es va interpretar com si aquí hi hagués una organització clandestina perillosa. A mi la Guàrdia Civil em va venir a veure dues vegades perquè em van denunciar. Tot va quedar en res. Jo volia tenir la gent informada, que prenguin consciència de les coses. Si la gent no té informació la pots fer anar com vulguis.

Vostè també ha fet de gestor cultural amb els concerts de Marata, per exemple. Com va començar aquest projecte?

A principis dels anys 60 vam tenir l’oportunitat de tenir un orgue petit de Manuel Blancafort. El teníem perquè hi havia organista, el Josep Maria Arrizabalaga. El Manuel Blancafort em va dir que la Universitat de Barcelona li demanava un orgue com aquest i em va proposar vendre aquest i fer-nos-en un altre. Amb el nou instrument vam fer un concert amb l’Arrizabalaga. Ens vam trobar que la gent no sabia ni què era un orgue perquè l’any 36 els van cremar. Acabada la guerra es va considerar que hi havia altres prioritats i vam passar molts anys que no hi havia ni orgues ni campanes. A partir d’aquí comencem els cicles de concerts.

Marata també és reivindicativa...

Sí, sí. La primera mobilització va ser per una zona per a caravanes que volien habilitar aquí. Vam fer una recollida de signatures, vam anar a l’Ajuntament, es van fer reunions... I finalment no es va fer. Ens deien que comprarien productes de quilòmetres 0 i sabíem que comprarien on voldrien. En canvi, quan els pagesos escampessin fems ens portarien problemes. Després va venir la lluita contra el pas del gas, que ve de La Roca i va cap a Vic. Era un projecte per transportar gas i vam demanar que es fes a certa profunditat per no malmetre els camps. Va ser una lluita molt dura, que també es va guanyar. L’oposició al Quart Cinturó ha estat un altre dels temes que s’han batallat des de Marata.

Com és una missa de mossèn Cardús?

Com a tot arreu. La gent sap que té la llibertat d’anar o no anar a missa, o anar a missa a un altre lloc. A mi m’explicaven que a altres llocs hi havia un rector que esperava a començar les misses perquè no havien arribat els de tal casa... això per mi és pressió o xantatge. Passaven llista i això no se m’ha acudit mai. Si la persona ve perquè jo la vegi, millor que es quedi a casa. Em penso que això ho tenen ben clar.

Darrera actualització d’aquest contingut: 12/06/2017 a les 12:06h
Plan Avanza 2

Col·labora:

Diputació de Barcelona

© Ajuntament de les Franqueses del Vallès

Ctra. de Ribes, 2 - 08520 Les Franqueses del Vallès

Tel. 938 467 676 - Fax 938 467 767

(Necessites javascript per veure aquest correu-e)